El llobarro

EL LLOBARRO




Nom científic: Dicentrarchus labrax

(Linnaeus, 1758)

Nom comú: Cat: Llobarro, Cast: Lubina, Ang: European seabass, Fr: Bar européen

Família: Peixos ossis

Tipus paisatge: Immersió en aigües obertes

Fondària: Entre 0 i 30 m (fins a 100 m)

Mides: 70-90 cm (1,1m)




Com és?
És un peix força pelàgic (neda constantment, no es queda aturat al fons) que es troba normalment a prop de la costa, en ports, bancs de sorra o a les roques, d'entre 70 i 90 cm en la edat adulta. Té el cos allargat i i fusiforme, amb el morro lleugerament enfonsat fins a l'alçada de l'ull. Té les aletes dorsals separades i de una longitud molt similar. Té una taca fosca i difosa a la part superior de l'opercle (on estan les brànquies) que es més visible en individus joves i pot mancar en els adults. El cos és de color gris, més clar a la part ventral  i amb irisacions de color verd o daurat a la part dorsal. La aleta anal és quasi tan llarga com la segona aleta dorsal i té una cua lleugerament bifurcada. Els individus joves acostumen a presentar un motejat negre al llom que desapareix en els adults, i se solen agrupar en bancs. quan creixen, se separen del banc i es tornen solitaris.

On viu?
Sobre zones sorrenques, còdols i zones rocoses, fins uns 100 metres de profunditat, en zones generalment batudes, encara que pot penetrar en estuaris. Els individus joves són gregaris, i s'alimenten de calamars, gambetes i cucs, removent el fons amb la seva cua, mentre que els adults s'alimenten d'altres peixos com sardines, espasins, perranyes i altres peixos gregaris. En l'època de fresa es troba en zones més calmades.
Com s'alimenta?
És un depredador i té una dieta molt variada, des de crustacis, o cucs marins fins a eriçons o peixos més petits.

Com es reprodueix?
Es una espècie dioica (hi ha mascles i femelles), i arriba a la maduresa sexual als 2 o 3 anys en el cas dels mascles o entre els 3 i els 5 anys en el cas de les femelles. A les aigües més fredes de l'Atlàntic, tant mascles com femelles triguen alguns anys més en arribar a la maduresa sexual. La època de reproducció té lloc durant l'hivern, des de novembre fins al març, amb el seu màxim durant el gener. Les femelles realitzen les seves postes que posteriorment els mascles s'encarreguen de fertilitzar alliberant-hi a sobre el seu esperma.

Es pot confondre?
Es podria confondre amb una espècie molt propera, com és el Dicentrarchus punctatus , però es diferencien en que aquesta espècie presenta la taca de l'opercle molt més definida (no difosa) i taques negres sobre el llom en individus adults, que en Dicentrarchus labrax  es presenten només en individus juvenils.

Curiositats
Es tracta d'una espècie molt resistent que pot sobreviure en condicions molt variables, podent resistir temperatures de l'aigua de fins a 2ºC o 32ºC (tot i que deixa d'alimentar-se per sota dels 7ºC), resistint també salubritats molt més baixes que la del mar, el que li permet remuntar els rius en busca d'aliment.























Propietats del llobarro


El llobarro és un aliment del regne animal inclòs en la nostra dieta, de la família moronidae, gènere Dicentrarchus i espècie labrax. Pel que fa al tipus d'aliment, pertany al grup peixos, i per les seves característiques ho emmarquem dins de la branca peix semi-gras.


Quant a l'aspecte nutricional, és un aliment amb una important aportació de seleni, fòsfor, vitamina B12, proteïnes, calci, colesterol, aigua i potassi. La resta de nutrients presents en aquest aliment, ordenats per rellevància de la seva presència, són: ferro, vitamina B3, vitamina B6, iode, magnesi, calories, vitamina B, àcids grassos poliinsaturats, vitamina E, sodi, vitamina B2, greix, zinc , àcids grassos monoinsaturats, àcids grassos saturats i vitamina B9.


Pel seu contingut en seleni, el llobarro reforça la protecció contra malalties cardiovasculars al mateix temps que estimula el sistema immunològic. El caràcter antioxidant del seleni, retarda el procés d'envelliment cel·lular, alhora que li confereixen propietats preventives contra el càncer. L'acció d'aquest nutrient té relació amb l'activitat de la vitamina E.


A causa del aportació de fòsfor, el llobarro contribueix a la millora de determinades funcions del nostre organisme com la formació i desenvolupament d'ossos i dents, la secreció de llet materna, la divisió i metabolisme cel · lular o la formació de teixits musculars. La presència de fòsfor (en forma de fosfolípids) en les membranes cel · lulars del cervell és fonamental, afavorint la comunicació entre els seus cèl · lules, millorant d'aquesta manera el rendiment intel · lectual i la memòria.


La concentració de vitamina B12 en el llobarro, és beneficiosa per a les funcions del sistema nerviós, cor i cervell. La vitamina B12-o cobalamina-afavoreix el manteniment de l'embolcall de mielina de les cèl·lules nervioses i participa en la síntesi de neurotransmissors. A més, es necessita per a la conversió d'àcids grassos en energia, i ajuda a mantenir la reserva energètica dels músculs al mateix temps que col · labora per al bon funcionament del sistema immunitari. La presència d'aquesta vitamina en el nostre organisme està íntimament relacionada a la de la vitamina B9, és necessària per al metabolisme de l'àcid fòlic. Igual que aquest, la cobalamina intervé en la formació de glòbuls vermells i la síntesi d'ADN, ARN i proteïnes.


Per la seva rellevant aportació de proteïnes, el llobarro és idònia per a l'adequat creixement i desenvolupament de l'organisme, afavorint les funcions estructural, immunològica, enzimàtica (accelerant les reaccions químiques), homostàtica (col · laborant al manteniment del pH) i protectora-defensiva.


Com a conseqüència dels nivells de calci que presenta, el llobarro contribueix a l'enfortiment d'ossos, dents i genives, i afavoreix l'adequada coagulació de la sang, prevenint malalties cardiovasculars, ja que el calci ajuda a disminuir els nivells de colesterol en sang. Aquest nutrient ajuda també en la regularitat de la freqüència cardíaca i en la transmissió d'impulsos nerviosos, contribuint a reduir la tensió arterial en persones amb hipertensió. El calci a més, manté la permeabilitat de les membranes cel ·lulars, i intervé en el procés de l'activitat neuromuscular, entre altres funcions.


El consum de llobarro aportarà colesterol al nostre organisme, requerit tant en teixits corporals-fetge, medul · la espinal, pàncrees i cervell-com en el plasma sanguini, sent essencial per crear la membrana plasmàtica que regula l'entrada i sortida de substàncies a través de les cèl · lules. Una dieta amb una elevada proporció de greixos saturats, elevarà els nivells de colesterol a la sang i comportarà un major risc de patir aterosclerosi-estrenyiment de les artèries per l'acumulació de lípids en les seves parets-i altres malalties cardiovasculars.


El llobarro conté un 78,40% d'aigua, i per tant afavoreix la hidratació del nostre organisme, al qual hem proveir, incloent el consum a través dels aliments, amb una quantitat d'aigua que oscil · la entre els 2,7 i els 3,7 litres, depenent de cada constitució, de l'activitat física desenvolupada, o d'estats com l'embaràs, la lactància, malaltia o exposició a fonts de calor, circumstàncies aquestes últimes on les necessitats de consum augmenten.


El llobarro destaca per l'aportació de potassi, que juntament amb el sodi, s'encarrega de regular el balanç àcid-base i la concentració d'aigua en sang i teixits. Les concentracions d'aquests dos elements a l'interior i exterior de les cèl·lules del nostre organisme, generen un potencial elèctric que propicia les contraccions musculars i l'impuls nerviós, amb especial rellevància en l'activitat cardíaca.

Dicentrarchus labrax








CICLE DE PRODUCCIÓ











No hay comentarios:

Publicar un comentario